Temps al temps

Silenci boirós vola espectral
i sols extingeix fent-se difunt.
Regnat destructor, orc fins al punt
que tot i tot és trist i fa mal.

Ésser molt novell neix del no-res,
brasa, foc latent, crema i creix,
fort, sense cap por, corre l’encès.
Flama més vivaç, on es coneix?

Madur de fa temps, fruit massa fat,
pertorva la ment sense apetit
perquè la fervor s’ha temperat.
Només resta ert, torni la nit.

Esclats de colors omplen el bosc,
pregona l’ocell cants de tardor,
la pluja, el fred, fuig la calor,
la vida, la mort, tot és més tosc.

Monòton traspàs sempre tornant,
tornant a acabar, torna a seguir
i és què al meu pas s’han d’atenir
doncs més que ningú sóc arrogant.

Jo, temps immortal, torço destins
i al més veloç deixo enrera
i així, sempre sol, sens cap consol,
m’adono que sóc intemporal.